Collserola és la muntanya prop del meu municipi. Vaig arribar a la seva entrada quan buscava arrels als meus entorns més propers. Em vaig trobar caminant en una realitat que havia estat ignorant, que era el contrari del que esperava descobrir: una realitat violenta on la presència humana era constant i inevitable.

Tot era incòmode.

El soroll, la indústria i el so de l’electricitat. Cables elèctrics espetegant i penjant a sobre meu. Martells de màquines de vuit metres colpejant metall. L’absència d’un espai caminar sense esquivar els cotxes, que constantment ocupen un espai que no és seu.

Així és com vaig començar a treballar. Vaig fer fotografies i vaig gravar àudios de tot allò que m’envoltava, centrant-me en el procés, el lloc i l’estar. El resultat van ser una combinació de pintures amb un altre mitjà: el so.

D’aquesta manera vaig obrir el meu treball a noves eines que volia assimilar en futures obres.

Benvinguts a Collersola, 2019.
Sis olis sobre fusta, un ipod i auriculars,
15 x 15 cm cada taula de fusta.